Elogis per a tothom! [ 22 d'Abril del 2010 ]

Avui no he pogut assistir a classe perquè no em trobava bé...

De totes manes, ja m'he assabentat que s'ha treballat tot el tema de l'autoestima aprofitant l'exposició de l'Amagoia i la Keren.

Així doncs, he volgut aprofundir una mica en el tema i buscant una mica d'informació, he trobat una plana web en la que s'expliquen molt punts referents a l'autoestima.

"Con la llegada de la pubertad y la adolescencia, se da la bienvenida a la sexualidad y a la necesidad del joven de encontrarse a sí mismo. Se inicia la llamada "brecha generacional" y el tránsito hacia una mayor definición de la personalidad. Esta etapa es crucial ya que en ella surgen con fuerza la competencia y el deseo de ser mejor que los demás. El joven experimenta una gran necesidad de aprobación por parte de su grupo cercano y aprende a dirigirse hacia quienes lo aplauden y a huir de quienes lo pitan. Desarrolla, con tal de ser querido, conductas muy específicas que se generalizarán hacia la vida adulta."

Extret de:

http://www.monografias.com/trabajos16/autoestima/autoestima.shtml

Com veiem en aquest paràgraf és molt important a la nostra edat, sentir-nos acceptats i integrats en un grup. Per això, trobo que l'activitat que han proposat les meves companyes ha estat molt encertada, perquè amb els elogis de cada companya s'establia una relació molt positiva entre nosaltres.

La classe de les Vaques i els Bous! [ 20 d'Abril del 2010]

En el dia d'avui, a diferència de les meves companyes, jo he decidit anar a l'Eulàlia Bota.

Crec que el fet de poder assistir-hi és una oportunitat única, així que no m'he volgut perdre un dels dies que hi anem.

Com que érem molt poques noies de la Universitat no s'han fet espais i això m'ha permès poder veure el dia a dia d'una classe de p3, concretament la de les Vaques i els Bous.

Tot i així, avui era un dia una mica especial, ja que a les 11 tot el parvulari marxava al teatre. A més a més, hi havia molta feina i poc temps per a fer-la.

Un cop els nens han anat arribant, s’han posat les bates i tots cap a dins l'aula!

Primer de tot, se'ls ha deixat una estoneta de temps lliure, perquè juguessin a allò que més els agradés. He de dir, que es respirava un ambient molt tranquil i relaxat entre els nens, i tot i que hi havia alguna baralla sense importància, els nens, en general s’avenien molt bé i jugaven tots junts.

Després la mestra ha anat cridant als nens un per un per a que acabessin una activitat que havien de tenir llesta pel dia de Sant Jordi. Ho anaven fent individualment, mentre els altres nens continuaven jugant.

Un cop tots els nens han realitzat la feina, la mestra els ha demanat que recollissin les joguines i ha estat llavors quan ens hem assegut tots en rotllana.

En el dia d’avui, el maquinista era en Dachi, així que li ha tocat anar passant llista per veure quins nens havien vingut i quins no. La manera de passar llista m’ha semblat molt original i divertida; en Dachi anava repetint una cantarella per saber quins nens havien vingut i cadascun d'ells sortia al mig de la rotllana dient "Sóc aquí!". M'ha agradat aquesta manera de passar llista, perquè fa que sigui una estona entretinguda per als nens i a més a més, participen de l'activitat. També fa que els nens (en aquest el maquisnista) comencin a prendre responsabilitats.

Finalment, la mestra ha establert una estona de diàleg amb els nens, fins l'hora d'esmorzar.

He de dir, que la mestra d'aquesta classe, la Núria, m'ha fet sentir molt còmode i integrada a la classe.

Per la meva banda, he tingut bones experiències amb les mestres que m'han tocat, però sé d'altres companyes que no opinen el mateix, i per això estic molt contenta :)

La Lourdes i les seves caixes [ 16 d'Abril del 2010 ]

Avui ens ha vingut a visitar la Lourdes i ens ha explicat el seu projecte: Tres caixes plenes d'art.

Tractava sobre tres caixes que incloïen un munt d'actvitats per a fer amb els nens d'infantil relacionades amb una temàtica concreta.

L'objectiu principal de les caixes és oferir recursos per poder treballar diferents àrees a partir de 3 autors:

- TÀPIES i la caixa Tapiesa, amb la qual es treballen les textures i els materials de l'entorn.

- MIRÓ i la caixa Miróia, que pretén aprofundir en la simbologia i els colors.

- PICASSO i la caixa Picàssia, que focalitza les activitats en el treball dels sentiments i les emocions a través de l' "època blava" i l' "època rosa" de Picasso.

Així doncs, a través de les activitats de cada caixa, (molt variades i originals, per cert) els nens treballen allò esmentat anteriorment i a més, ho fan expressant-se artísticament. Crec que aquest últim punt és molt important, és a dir, penso que a l'Educació Infantil s'ha de donar un gran pes a les activitats plàstiques ja que moltes vegades, són el camí que els nens troben més fàcil a l'hora d'expressar-se.

De vegades, els nens d'aquestes edats no són capaços de mostrar el que senten i el que passa per dins seu, però a través d'activitats d'aquesta mena podem esbrinar o intuir-ho. Per això, com ja he dit crec que totes les activitats d'expressió artística són fonamentals durant aquestes edats.

D'altra banda, la Lourdes també ens ha explicat que en un principi la seva idea era que aquestes caixes anessin passant per diferents escoles, però una caixa per a cada autor no és suficient, i degut a la falta de recursos econòmics li ha estat impossible dur a la pràctica aquesta primera idea. Llàstima!

Juguem a la xarranca! [ 13 d'Abril del 2010 ]

En el dia d'avui hem tornat a assistir a l'espai de Jocs Populars.

La veritat és que la dinàmica i el funcionament del espai no admeten gaire variació, així que hem tornat a fer el mateix que l'últim dia.

Tot i això, trobo que és un espai profitós i enriquidor per als nens perquè els fa familiaritzar-se amb algunes joguines que potser abans no coneixien i a més a més, el fet de repetir espai més d'un dia els permet passar més temps amb aquelles joguines i jocs que els hi agradin més, etc.

A part d’això avui, com que era l’últim dia en el que els nens d'aquell grup participaven a l'espai de Jocs Populars, han entrat una estona abans a l'aula i se'ls ha repartit un full on posava EL JOC QUE M'HA AGRADAT MÉS HA ESTAT..., i on cadascun d'ells havia de dibuixar quin era aquell que els havia divertit més.

M'ha semblat molt interessant veure les diferencies que hi havia entre els dibuixos dels nens de diferents edats, en especial entre els de P3 i P4, ja que es notava una evolució molt accentuada.

Per últim, els nens de p5 ja tenien un gran domini a l'hora de posar el seu nom i fins i tot, molts d'ells aconseguien escriure, amb una mica d’ajuda, oracions explicant quin era aquell joc que els hi havia fet més el pes.

El joc que ha agradat més als nens ha estat, sens dubte, la xarranca.

Aprenem rient. [ 8 d'Abril del 2010 ]

Avui en motiu del dia de l'Humor al treball, hem realitzat una sèrie d'activitats que han fet de la classe una estona distesa i divertida (d'això es tractava!).

L'Anna ha dut un llibre a classe anomenat Reir y Aprendrer escrit per Doni Tamblyn, i amb l'ajuda d'aquest hem anat realitzant una sèrie de jocs grupals els quals tenien la finalitat de fer-nos riure i passar una bona estona.

Hem jugat al llogater-casa-terratremol, al vice-presi-secre, al zas-zas-boing, a dir una frase amb la llengua fora,etc.

En definitiva, un conjunt d'activitats que ens han permès entendre que l'humor és quelcom que hem de tenir present a les nostres vides de manera constant ja que, com ens ha explicat l'Anna, el riure ens permet oxigenar-nos, i d'aquesta manera podem pensar millor i més fluidament. Per això, és important que sapiguem complementar les situacions difícils i d’estrès amb un toc d'humor, encara que sigui complicat, perquè d'aquesta manera podrem veure les coses molt més clares.

Així doncs, és essencial que en un futur, sapiguem inculcar als nens de les nostres aules els beneficis que pot tenir el prendre's les coses amb humor i tot el que això ajudarà a que siguin una miqueta més feliços. :)

Ademés, les nostres companyes, la Noelia i la Mireia, han fet la seva exposició. Han tractat principalment el tema dels contes, i tot els beneficis que aquests tenen en els nens, doncs ajuden a desenvolupar la seva imaginació, els inculquen valors, etc.

Han estat les primeres que han treballat sobre "La niña del lapiz de color marrón", on un dels temes principals és la literatura infantil.

L'espai de Jocs Populars [ 6 d'Abril de 2010 ]

Avui hem canviat d'espai a l'escola. L'altre dia al posar-nos una altra vegada al mateix espai vam tornar a repetir activitats i per això, aquest cop hem decidit rotar. Ho hem fet nosaltres mateixes, ens hem canviat com hem volgut i amb qui hem volgut; jo ho he fet amb la Núria i per tant, avui he iniciat l'espai de Jocs Populars.

Com cada dia, hem reunit a tots els nens de p3, p4 i p5 en una mateixa classe. Avui, però, ha costat una mica més, doncs era el primer dia després de les vacances de Pasqua i les mestres havien de situar una mica als nens abans de començar els espais.

Quan ja els teníem tots a una classe, la Montse i la Mercè, les professores encarregades d'aquest espai, han fet seure els nens en una rotllana i cadascun d'ells anava explicant que havia fet durant aquestes vacances. No s'obligava cap nen a parlar, simplement parlava qui volia i deia el que volia. Crec que aquesta manera de fer participar als nens ha funcionat molt bé, ja que poc a poc els nens més tímids s'han anat animant al escoltar als companys menys vergonyosos i al final han acabat parlant.

Un cop explicades les vacances, hem sortit al pati, i la Mercè ha jugat amb ells a un joc semblant al Pilla-pilla, mentre la Montse, la Núria i jo col·locàvem per tot el pati el material requerit per l'espai. Aquest era molt divers; hi havia bitlles creades amb ampolles, pilotes per jugar a la petanca, un mikado, el joc de les escales,...

Un cop tot el material estava repartit, els nens han vingut amb nosaltres i jugaven lliurement a allò que els cridava més l'atenció. Podien jugar com volguessin, amb qui volguessin i com volguessin.

M'ha semblat molt interessant, perquè he vist que aquest espai també desenvolupa molt la seva creativitat i imaginació. Per exemple, hi havia el cas de dues nenes que jugaven amb baldufes però no com tots coneixem aquets joc; les agafaven, les deixaven, les guardaven a la butxaca,... Els hi he preguntat a què estaven jugant i m'han respòs que estaven al camp i feien un picnic.

D'altra banda, la Mercè ens ha explicat a la Núria i a mi, que aquest espai serveix més que per a aprendre la manera d'utilitzar els diferents jocs, per a que es vagin familiaritzant amb aquestes joguines tan populars i si més no, que quan les vegin, les reconeguin i les coneguin pel seu nom.

El fet de canviar d'espai, m'ha semblat molt enriquidor perquè malgrat i ser espais creats per a nens de la mateixa edat, tenen una dinàmica totalment diferent. Mentre que al de plàstica es seguia una dinàmica molt més marcada, l'espai de Jocs Populars és molt més lliure i sense una estructura a seguir.

En tots dos però, he vist que es dóna molta importància a la creativitat i la imaginació dels nens això com a la experimentació.