I bé, fins aquí han arribat les meves reflexions de l’assignatura. Abans però, m’agradaria afegir una entrada final i comentar tot allò que ha significat per a mi: amb quines coses he après, quines han estat útils, quines coses m’han agradat i m’han servit per evolucionar,…
En primer lloc i suposo que com totes les meves companyes, he de destacar l’estada a les escoles. En el meu cas, durant el primer quadrimestre vaig assistir a l’escola Can Fabra i en el segon a l’Eulàlia Bota. Això m’ha servit per descobrir que cada escola és un món; cadascuna té la seva manera de fer, la seva manera de tractar els nens, d’establir rutines,…
Així doncs, això ens porta a pensar que la nostra futura professió, és a dir, la de mestra d’Educació Infantil suposa estar renovant-se i actualitzant-se constantment. D’aquesta manera mai podrem dir que hem arribat al nostre sostre de coneixements i aquesta és precisament una de les coses que més m’agrada d’aquesta professió.
L’assistència a les escoles ha suposat per a mi reafirmar-me en que realment vull continuar amb aquests estudis. Des d’un principi ja ho tenia bastant clar, perquè ja havia tingut experiències similars en altres escoles, però mai se m’havia ofert la possibilitat d’aprendre coses noves a l’aula i durant el mateix període de temps veure-les posar en pràctica a les aules del infants. M’explico; com ja he dit en reiterades ocasions, vaig realitzar el meu Treball de Recerca entorn a la adaptació dels infants de P3 a les aules durant el primer trimestre. Això va suposar que la part pràctica estigués enfocada, bàsicament, a fer observacions d’una classe de nens d’aquesta edat. Tot i que aquesta experiència em va servir per aprendre moltes coses a nivell d’actuació a l’aula, mai van tenir al darrere una explicació teòrica. I això és precisament el que més m’ha agradat de l’assignatura. Els dijous se’ns parlàvem sobre diferents temes a classe i el dimarts següent ja els podíem veure reflectits a l’aula i fixar-nos en com es posaven en pràctica.
He de dir a més, que l’escola Eulàlia Bota per a mi ha estat un molt bon referent, doncs m’hi trobava molt a gust i cada dia aprenia coses noves molt enriquidores. No sé si és per el bon tracte que he tingut amb les mestres, per l’afecte dels infants o per la metodologia que s’hi seguia ; però m’agradaria que quedés clar que m’emporto molt bon record d’aquesta escola.
Així doncs, trobo necessari donar les gràcies a totes les escoles que han participat del projecte Universitat-escola i agrair-los el fet d’haver-nos donat l’oportunitat de veure quin és el seu dia a dia i permetre’ns aprendre amb elles.
D’altra banda, també m’agradaria parlar sobre l’altre part de l’assignatura, la que realitzàvem a la Universitat.
El fet de treballar en base als llibres de Nens de vidre i La niña del lápiz marrón ha permès que, en part, fóssim nosaltres mateixes les qui decidíssim per on volíem que anés l’assignatura. Trobo que això ha estat molt positiu perquè hem treballat aquells temes que realment ens interessava tractar. Tot i això, sempre hi havia l’ intervenció de l’Anna i la Patricia que ens feien reflexionar amb més profunditat sobre temes en concret i a més, ens obrien les portes per tractar d'altres als que nosaltres no se’ns passava pel cap fer-hi referència.
Així doncs, he de dir que el funcionament i la metodologia que s’ha seguit durant l’assignatura m’ha semblat fantàstica, perquè m’ha donat l’opció d’aprendre moltissímes coses amb activitats de caire molt distes i entretingut.
També he de comentar que no vaig ser conscient que havíem estat tractant material del currículum d'Infantil fins fa pocs dies, quan l’Anna ens ho va fer veure ; i per tant doncs, veig que gairebé sense adonar-me’n hem treballat molt a fons aquest document que serà tan important tenir present en un futur.
Com a conclusió doncs, crec que és palès al llarg de tota la meva reflexió que aquesta assignatura m’ha servit per aprendre una gran quantitat de coses a nivell d’actuació a l’aula que s’han vist posades en pràctica amb els infants de les escoles.
Només em queda acomiadar-me de l’assignatura de molt bon grat i esperar que cada dia dels pròxims cursos ens serveixi per anar aprofundint poc a poc en temes que ens permetin ser unes grans mestres!
Cal dir que tot i que les meves reflexions de l’assignatura acabin aquí, no vull tancar aquest blog perquè de tan en quant m’agradarà recordar tot això i... mai se sap si algun dia tornar a escriure-hi!
FINS AVIAT!!
