Aquest dimarts hem preparat la jornada del 4 de Juny! Al nostre grup, com que tenim la funció de fer de guia dels alumnes de les diferents escoles, havíem de realitzar els identificadors per tal que els alumnes no es perdin.
D'aquesta manera cadascuna de nosaltres s'ha fet responsable de retallar els quadres d'aironfix que cada nen portarà enganxats a la samarreta.
En el meu cas, sóc la guia d'un grup de P5 de l'Eulàlia Bota al qual li pertoca el color verd.
Per això, he hagut de retallar 25 quadrats, un per a cada nen.
Finalment també hem retallat alguns per si de cas, per les mestres i per a nosaltres.
Hem parlat sobre quin seria el nostre identificador, ja que en un primer moment, es va dir que podíem portar la samarreta del color indicat. Avui però, hem acabat de decidir-ho i hem pensat que el més adient serà portar una samarreta blanca o negra, i un quadre d'aironfix per davant i un altre per darrera del nostre color.
Quan hem acabat aquesta feina, cadascuna de nosaltres ha marxat cap a la seva classe.
Un cop he arribat, la Belen i la Patricia ja havien començat la seva exposició, així que només m'ha donat temps d’assistir a l'última activitat. En aquesta ens han demanat que dibuixéssim l'animal que ens agradaria ser, ja que en Pau sempre s'evadeix dels problemes adoptant el paper d'un gos.
Personalment, jo he escollit una foca, perquè porten un ritme de vida molt relaxat. Ara bé, quan entren en contacte amb l'aigua són molt àgils i lleugeres. En certa manera, jo m'assimilo a aquest animal ja que per a algunes coses són molt mandrosa però per aquelles que m'interessen m'implico molt. :D
Més tard, l'Andrea i l'Olga han fet la seva exposició, l'última de tota l’assignatura. Elles han tractat un fragment en el qual la Clara permetia que una nena pegués a en Pau perquè ell l'havia pegada anteriorment.
Hem fet un petit debat a classe, comentant el que ens havia semblat aquesta actuació de la mestra. Totes hem coincidit en que per molt que estigui desbordada i ja no sàpiga que fer amb en Pau, com a professional ha de saber fins a quin límit pot arribar i abans de situar-se en aquest punt, ser capaç de demanar ajuda professional.
També ens han fet reflexionar sobre el fet que molts docents comencen amb unes expectatives molt altes sobre la seva professió però a mesura que van exercint es van desmotivant fins a arribar a actuar de maneres que mai haurien pensat. Això és precisament el que li passa a la Clara amb en Pau.
L'Andrea i l'Olga ens han encoratjat a perseguir els nostres somnis i fer tot el que sigui possible per assolir-los, sense mai donar-nos per vençudes.
Per això, ens han posat una cançó amb una lletra molt motivadora i ens han regalat unes llavors que simbolitzaven els nostres ideals i somnis. Els hem d'anar cuidant dia a dia i no permetre que mai es panseixin.
0 comentarios:
Publicar un comentario