Última reflexió [ 6 de Juny del 2010 ]


I bé, fins aquí han arribat les meves reflexions de l’assignatura. Abans però, m’agradaria afegir una entrada final i comentar tot allò que ha significat per a mi: amb quines coses he après, quines han estat útils, quines coses m’han agradat i m’han servit per evolucionar,…

En primer lloc i suposo que com totes les meves companyes, he de destacar l’estada a les escoles. En el meu cas, durant el primer quadrimestre vaig assistir a l’escola Can Fabra i en el segon a l’Eulàlia Bota. Això m’ha servit per descobrir que cada escola és un món; cadascuna té la seva manera de fer, la seva manera de tractar els nens, d’establir rutines,…

Així doncs, això ens porta a pensar que la nostra futura professió, és a dir, la de mestra d’Educació Infantil suposa estar renovant-se i actualitzant-se constantment. D’aquesta manera mai podrem dir que hem arribat al nostre sostre de coneixements i aquesta és precisament una de les coses que més m’agrada d’aquesta professió.

L’assistència a les escoles ha suposat per a mi reafirmar-me en que realment vull continuar amb aquests estudis. Des d’un principi ja ho tenia bastant clar, perquè ja havia tingut experiències similars en altres escoles, però mai se m’havia ofert la possibilitat d’aprendre coses noves a l’aula i durant el mateix període de temps veure-les posar en pràctica a les aules del infants. M’explico; com ja he dit en reiterades ocasions, vaig realitzar el meu Treball de Recerca entorn a la adaptació dels infants de P3 a les aules durant el primer trimestre. Això va suposar que la part pràctica estigués enfocada, bàsicament, a fer observacions d’una classe de nens d’aquesta edat. Tot i que aquesta experiència em va servir per aprendre moltes coses a nivell d’actuació a l’aula, mai van tenir al darrere una explicació teòrica. I això és precisament el que més m’ha agradat de l’assignatura. Els dijous se’ns parlàvem sobre diferents temes a classe i el dimarts següent ja els podíem veure reflectits a l’aula i fixar-nos en com es posaven en pràctica.

He de dir a més, que l’escola Eulàlia Bota per a mi ha estat un molt bon referent, doncs m’hi trobava molt a gust i cada dia aprenia coses noves molt enriquidores. No sé si és per el bon tracte que he tingut amb les mestres, per l’afecte dels infants o per la metodologia que s’hi seguia ; però m’agradaria que quedés clar que m’emporto molt bon record d’aquesta escola.

Així doncs, trobo necessari donar les gràcies a totes les escoles que han participat del projecte Universitat-escola i agrair-los el fet d’haver-nos donat l’oportunitat de veure quin és el seu dia a dia i permetre’ns aprendre amb elles.

D’altra banda, també m’agradaria parlar sobre l’altre part de l’assignatura, la que realitzàvem a la Universitat.

El fet de treballar en base als llibres de Nens de vidre i La niña del lápiz marrón ha permès que, en part, fóssim nosaltres mateixes les qui decidíssim per on volíem que anés l’assignatura. Trobo que això ha estat molt positiu perquè hem treballat aquells temes que realment ens interessava tractar. Tot i això, sempre hi havia l’ intervenció de l’Anna i la Patricia que ens feien reflexionar amb més profunditat sobre temes en concret i a més, ens obrien les portes per tractar d'altres als que nosaltres no se’ns passava pel cap fer-hi referència.

Així doncs, he de dir que el funcionament i la metodologia que s’ha seguit durant l’assignatura m’ha semblat fantàstica, perquè m’ha donat l’opció d’aprendre moltissímes coses amb activitats de caire molt distes i entretingut.

També he de comentar que no vaig ser conscient que havíem estat tractant material del currículum d'Infantil fins fa pocs dies, quan l’Anna ens ho va fer veure ; i per tant doncs, veig que gairebé sense adonar-me’n hem treballat molt a fons aquest document que serà tan important tenir present en un futur.

Com a conclusió doncs, crec que és palès al llarg de tota la meva reflexió que aquesta assignatura m’ha servit per aprendre una gran quantitat de coses a nivell d’actuació a l’aula que s’han vist posades en pràctica amb els infants de les escoles.

Només em queda acomiadar-me de l’assignatura de molt bon grat i esperar que cada dia dels pròxims cursos ens serveixi per anar aprofundint poc a poc en temes que ens permetin ser unes grans mestres!

Cal dir que tot i que les meves reflexions de l’assignatura acabin aquí, no vull tancar aquest blog perquè de tan en quant m’agradarà recordar tot això i... mai se sap si algun dia tornar a escriure-hi!


FINS AVIAT!!




L'esperat 4 de juny ja és aquí! [ 4 de Juny del 2010 ]

Doncs sí, ja ha arribat el gran dia! Avui hem rebut a tots els nens de les set escoles al Campus Mundet!

De bon matí totes les alumnes ja hem anat arribant a l'Universitat per enllestir tot allò que quedava per fer: treure cadires, els últims assajos, col·locar-nos els distintius,...

Quan ja estava tot preparat, cap allà a les 9.30 han començat a arribar els autocars! Primer han arribat els de p5 de l'Eulàlia Bota; així que la Maria, la Noelia i jo, que ens encarregàvem d'aquests grups, de seguida hem hagut d'entrar en acció. Els hem anat rebent un a un a mesura que anaven baixant de l'autocar, i ells sols s'anaven col·locant al porxo de l'edifici de Psicologia perquè la calor que feia a la plaça era considerable!

Un cop estaven asseguts, han anat arribant els altres grups i escoles i, per tant, cada vegada hi havia més i més nens. Tot i així, cal dir que potser per la por a estar a un lloc nou amb tanta gent desconeguda o bé, perquè les mestres els havien avisat dies abans, els nens feien molt de cas a tot el que se'ls deia. Això m'ha sorprès molt positivament!


Al grup de les abelles els hem posat de seguida els distintius, per així estalviar temps mentre els altres grups anaven seient.

Un cop fet això ens hem posat en rotllana i entre l'Anna, la Sònia (les mestres que acompanyaven al grup) i jo hem anat repartint l'esmorzar , donant aigua als nens i acompanyant-los al lavabo.

Tot seguit, ha vingut el moment que jo considero que ha estat el més caòtic del dia. Havíem de col·locar als 650 nens a les escales de l'Edifici del Teatre per fer la fotografia. Ha costat, però finalment podríem dir que ho hem aconseguit! Hi havia tants nens...!


Un cop feta la fotografia, i una vegada el rector de la Universitat ha donat la benvinguda als nens, hem començat les activitats! El nostre grup, com ja vaig dir en actualitzacions passades, havia de fer el recorregut, els contes, i les danses. Així que com la classe dels Pegassos (la que portava la Maria) i la de les Abelles, tenien el mateix recorregut, hem decidit que els dos grups anessin junts, l'un darrere l'altre.

Hem arribat a l'edifici de Llevant i les noies que s'encarregaven de l'activitat han explicat als nens el que es feia en aquest edifici. Després els han ensenyat la font que hi ha just al centre, i nens i mestres han començat un joc improvitzat amb l'aigua!


Un cop ja havien jugat prou, era l'hora de visitar la biblioteca, així que entre totes hem avisat als nens que havien de fer molt silenci. La veritat és que m'he quedat molt parada del seu comportament ja que s'han pres les instruccions al peu de la lletra!

Hem arribat a la zona dels llibres infantils i han estat una estona mirant-los.


Finalment, al final de l'activitat s'ha obsequiat als nens amb una "medalla" del Campus Mundet.

La segona activitat que havíem de realitzar era la dels contes, a l'aula Sant Jordi. Així que ens hem dirigit cap allà i dues noies del grup 2A, ens han explicat un conte creat per elles que tractava sobre el respecte a les diferències. Els nens estaven molt atents i han mostrat molt d’interès durant l'explicació.



Ja per últim, hem anat a fer l'ultima activitat: les danses. Tot i que feia una calor horrorosa a la plaça, els nens han estat molt participatius i es notava, per les seves cares, que s'ho estaven passant d'allò més bé.

Al principi hem ballat una cançó de High School Musical i després, la Rodanxa, que els nens no coneixien perquè és més de la nostra època però que els ha encantat.

Ho he pogut comprovar ja que, quan hem acabat l'activitat els he preguntat sobre si els hi havia agradat i tots coincidien en que amb la Rodanxa s'ho han passat molt bé. Així que han estat de sort perquè quan hem sortit alumnes, mestres i nens de totes les escoles tornaven a ballar-la.

Com no, nosaltres també ens hi hem unit! :)

Ha estat una escena increïble, tants nens a la plaça ballant...era impressionant!


Finalment, hem acompanyat als nens al Palau de les Heures, els hem portat el dinar i hem estat una estoneta jugant amb ells abans de marxar.

He de dir que a moltes de les Abelles no les coneixia, ja que al estar als espais només havia tingut l'oportunitat d'estar amb alguns d'ells, però avui tots m'han demostrat molt d’afecte i complicitat. He gaudit moltíssim en el dia d'avui! Estic molt contenta del paper que m’ha tocat prendre durant la jornada d’avui ja que tant els nens, com les mestres m’han tractat molt bé!



Per últim, m'agradaria acabar l'entrada d'avui exposant la meva opinió sobre la Jornada de Cloenda. He de dir que ha sortit molt millor del que pensava. Personalment, creia que seria un caos, però per a la meva sorpresa tot ha sortit a la perfecció dins del que es pot esperar. Si bé es cert que hi ha hagut algun imprevist, aquest ha estat de menor importància i a més, s'ha pogut resoldre de manera eficaç.

Així doncs, penso que en futurs anys s'haurien de repetir propostes com aquestes tot i que potser el temps per a preparar-les hauria de ser una mica més ampli.


Enllestim els últims detalls. [ 3 de Juny del 2010 ]

Avui ha estat l'última classe abans del GRAN DIA! Per això, hem hagut de treballar dur per tal que demà tot estigui organitzat i surti de la millor manera possible.

Així doncs, les alumnes dels tres grups, és a dir, del 2A, 2B i 2C ens hem reunit perquè la Begoña, l'Anna i la Núria ens expliquessin a quin lloc faríem cada activitat.

A mi m'interessava especialment aquest "tour" per Mundet, ja que em tocarà fer de guia del grup de les abelles de P5 de l'Eulàlia Bota i, per tant, he de saber molt bé per on ens hem de moure i quin serà el nostre recorregut en concret.

Nosaltres anirem en primer lloc a l'edifici de Llevant. Allà les noies que s'encarreguen d'aquesta activitat ens explicaran diverses coses sobre la Universitat i a més a més, ens ensenyaran la biblioteca. Haurem de fer molt de silenci per no molestar als alumnes que estaran estudiant!!!

Més tard anirem a l'aula Sant Jordi, on ens reunirem els grups de color verd per a que ens expliquin.

Ja per acabar amb les activitats anirem al centre de la plaça, on ballarem les danses que ens han preparat les noies del grup 2C.

Trobo que he tingut sort en el recorregut, perquè totes les activitats estaran molt a prop les unes de les altres. Tot i que jo hauré de guiar a nens de p5, que ja són grandets, no hem d'oblidar que encara són nens i que, per tant, es poden despistar amb facilitat.

Tot i així, espero que tot surti el més bé possible i que no hi hagi cap ensurt! Totes ens hem esforçat molt per aconseguir-ho!!!

Finalment, com que encara quedava una estoneta per acabar la classe, cada grup ha marxat a acabar d'organitzar les activitat i nosaltres, les guies, les hem ajudat. Jo he anat al teatre on estaven assajant l'obra de la Blancaneus. M'ha agradat moltíssim! Les noies ho fan molt bé i crec que, per la manera en que ho han preparat als nens els encantarà!

Així doncs, ara ja només queda esperar al dia de demà. Haurem de posar-hi molta empenta i esforç per tal que sigui un dia inoblidable per als nens i perquè no, també per a nosaltres!! :)



Preparem la jornada de cloenda! [ 1 de Juny de 2010 ]

Aquest dimarts hem preparat la jornada del 4 de Juny! Al nostre grup, com que tenim la funció de fer de guia dels alumnes de les diferents escoles, havíem de realitzar els identificadors per tal que els alumnes no es perdin.

D'aquesta manera cadascuna de nosaltres s'ha fet responsable de retallar els quadres d'aironfix que cada nen portarà enganxats a la samarreta.

En el meu cas, sóc la guia d'un grup de P5 de l'Eulàlia Bota al qual li pertoca el color verd.

Per això, he hagut de retallar 25 quadrats, un per a cada nen.

Finalment també hem retallat alguns per si de cas, per les mestres i per a nosaltres.

Hem parlat sobre quin seria el nostre identificador, ja que en un primer moment, es va dir que podíem portar la samarreta del color indicat. Avui però, hem acabat de decidir-ho i hem pensat que el més adient serà portar una samarreta blanca o negra, i un quadre d'aironfix per davant i un altre per darrera del nostre color.

Quan hem acabat aquesta feina, cadascuna de nosaltres ha marxat cap a la seva classe.

Un cop he arribat, la Belen i la Patricia ja havien començat la seva exposició, així que només m'ha donat temps d’assistir a l'última activitat. En aquesta ens han demanat que dibuixéssim l'animal que ens agradaria ser, ja que en Pau sempre s'evadeix dels problemes adoptant el paper d'un gos.

Personalment, jo he escollit una foca, perquè porten un ritme de vida molt relaxat. Ara bé, quan entren en contacte amb l'aigua són molt àgils i lleugeres. En certa manera, jo m'assimilo a aquest animal ja que per a algunes coses són molt mandrosa però per aquelles que m'interessen m'implico molt. :D

Més tard, l'Andrea i l'Olga han fet la seva exposició, l'última de tota l’assignatura. Elles han tractat un fragment en el qual la Clara permetia que una nena pegués a en Pau perquè ell l'havia pegada anteriorment.

Hem fet un petit debat a classe, comentant el que ens havia semblat aquesta actuació de la mestra. Totes hem coincidit en que per molt que estigui desbordada i ja no sàpiga que fer amb en Pau, com a professional ha de saber fins a quin límit pot arribar i abans de situar-se en aquest punt, ser capaç de demanar ajuda professional.

També ens han fet reflexionar sobre el fet que molts docents comencen amb unes expectatives molt altes sobre la seva professió però a mesura que van exercint es van desmotivant fins a arribar a actuar de maneres que mai haurien pensat. Això és precisament el que li passa a la Clara amb en Pau.

L'Andrea i l'Olga ens han encoratjat a perseguir els nostres somnis i fer tot el que sigui possible per assolir-los, sense mai donar-nos per vençudes.

Per això, ens han posat una cançó amb una lletra molt motivadora i ens han regalat unes llavors que simbolitzaven els nostres ideals i somnis. Els hem d'anar cuidant dia a dia i no permetre que mai es panseixin.


Sessió al Palau de les Heures [ 28 de Maig de 2010 ]


Divendres passat es va realitzar la darrera sessió de mestres de l'assigantura. Aquesta però, fou un xic diferent ja que es va realitzar al Palau de les Heures. Un cop la gent va anar arribant, l'Anna i la Begoña van demanar que es responguessin una sèrie de preguntes. Aquestes van ser: Què és el que més ens ha agradat?, Quines millores proposaríem?, Què és el que ens ha semblat més interessant?. Així doncs, un cop van estar enllestides i per tal d'amenitzar la sessió i aprofundir més en la materia es van fer grups tenint en compte les diferents escoles.

Cadascun dels grups va anar amb la professora de l'escola corresponent i es va parlar sobre el que havia suposat aquesta esperiència. La Merçè va ser la mestra que va assistir representant a l'escola de l'Eulàlia Bota.
Aquesta va explicar les dificultats que comporta treballar en aquesta professió, és a dir, no tot és tan maco com podem imaginar en un principi, ja que poc a poc van sorgint problemes com les possibles desavinences amb la parel·la que de vegades seorgeixen.

Tot i així, com totes hem pogut comprovar, els aspectes negatius es veuen compensats per la grtaitud dels infants i els progressos que van realitzant el dia a dia.

Deprés de comentar tot això, es va escriure tot allò que ens havia agradat més, i les propostes de millora que volíem aportar en els pètals que vam realitzar en la sessió anterior.

D'aquesta manera al final de la sessió cada escola va exposar les seves opinions i finalment, es va crear una flor amb tots els pètals.

Adjunto una fotografia perquè veieu com ha quedat:


Com podeu veure el resultat ha estat molt enriquidor!! Crec que realitzar la sessió de mestres personalitzant una mica més en cada escola ha estat molt gratificant perquè trobo que abans les coses que es deien eren massa generals.

Per últim dir que el fet que haguem pogut assistir a les escoles durant el primer curs m'ha semblat una idea fantàstica i de la qual hem pogut treure un gran profit!


Una cootutoria variada [ 27 de Maig del 2010]

Avui ha estat una sessió de cootutories diferent.
Moltes de nosaltres ja vam tenir prou amb dimarts per poder intercanviar opinions amb les nostres companyes sobre les escoles. Així doncs, l'Anna ha deixat estona per a que tots aquells que no havien acabat ho poguessin fer, i menstruant, les altres l'hem ajudat a preparar i organitzar diverses coses.

Primer de tot, ens ha explicat amb detall on es troba el Palau de les Heures, per tal que puguem arribar sense problemes a la tutoria amb les mestres.

Més tard, l'hem ajudat a preparar unes flors molt maques fetes amb cartolina que també serviran per la visita dels mestres de les escoles a la Universitat. Entre un grupet, hem dibuixat i retallat els pètals, cadascun d'un color diferent.

Finalment, hem estat parlant amb les companyes sobre l'organització de la jornada del dia 4 de juny. Hem parlat sobre quines cançons es podrien representar a l'espai de danses, quin seria el recorregut que faríem les guies,...

Crec que aquestes estones per organitzar i parlar sobre aquell dia són essencials, ja que caldrà que tot estigui a punt i controlat per rebre als nens. Cadascuna haurà de saber quina és la seva funció, i l'haurà de dur a terme de la millor manera possible per fer que la rebuda dels nens a la Universitat sigui tot un èxit.


Esperem que així sigui! :)

Compartim classe amb les noies del grup 2A [ 25 de Maig del 2010 ]

La sessió d'avui l'hem realitzat conjuntament amb les noies del grup 2A ja que l'Anna avui no ha pogut assistir a classe.

Així doncs, ens hem adaptat a l'estructura que seguien al grup de la Begoña.

Primerament, una noia ha dut a terme la seva exposició sobre el llibre. La veritat és que al principi estava una mica perduda perquè no sabia de què tractava l’argument i per tant, no podia seguir amb fluïdesa l'explicació. Més tard, però, la Begoña ha escollit els temes que li semblaven més interessants per comentar i, entre tots, hem tret diverses conclusions.

En primer terme, hem parlat sobre la relació família-escola. Com portem repetint al llarg de tot el curs, aquest és un element essencial per assegurar el bon aprenentatge i desenvolupament dels infants. Així doncs, de la mateixa manera que les famílies han de mantenir el contacte amb l'escola, l’equip docent ha de procurar el mateix, i d'aquesta manera aconseguir que tant família com escola segueixin una mateixa línia respecte al creixement del nen.

A més, aquesta relació constant ens permetrà saber com és i com actua a casa l’infant i així, podrem arribar a comprendre millor el seu comportament.

També hem parlat sobre els nens amb necessitats educatives especials. La Begoña ha recuperat una pregunta que va fer una alumna del A feia uns mesos, en la qual exposava el següent: sempre es parla d'adaptacions de les activitats i el currículum a nens que presentaven un ritme d'aprenentatge més lent, però perquè això no es fa també amb aquells que tenen molta més facilitat i lleugeresa per realitzar les activitats que els altres companys?

Així doncs, hem estat debatent aquest tema i hem arribat a la conclusió que de la mateixa manera que oferim solucions per a aquells nens que tenen més dificultats, també ho hem de fer amb els del cas oposat, ja que sinó correm el risc que aquest nens caiguin en l'avorriment o en la desmotivació a l'hora d'enfrontar-se a les tasques. Per això, és important que modifiquem les activitats, fent que agafin nivells de complexitat major, o bé que els donem altres menes de responsabilitats com ara ajudar als altres companys,...

Durant l'ultima part de la classe, ens hem posat amb les nostres companyes de cootutories per comentar l'experiència a les escoles durant les jornades passades i a més, hem organitzat l'assignació de responsabilitats pel dia 4 de juny.

En el meu cas, he pogut escollir la tasca que volia: guia d'un grup de P5 de l'Eulàlia Bota. He escollit un grup de P5 perquè ha estat amb les professores d’aquest curs amb qui he tingut més tracte. A més, he volgut ser guia perquè trobo que serà maco poder veure com els nens realitzen totes les activitats i no sempre la mateixa.

Estic ansiosa perquè arribi el dia 4! :)

Inspirem... i expirem... [ 20 de Maig de 2010 ]

Avui ens ha tocat a la meva companya Rebeca i a mi fer la exposició a les companyes de classe.

Hem escollit un fragment de "Nens de vidre".

Des d'un principi, ja vam tenir molt clar que volíem fer quelcom relacionat amb la relaxació ja que vam veure que era un tema que no s'havia tractat encara, i que era present varies vegades al llarg del llibre. Just el dia abans, les companyes de dimarts van realitzar la seva exposició amb el mateix tema, però això són coses que sempre passen quan menys ho esperes... xD

Com deia vam treballar un fragment relacionat amb la temàtica escollida:

Digues, Clara? Què passa? On és el meu lloc? No! aquí no! No vull! Jo vull el meu lloc de sempre! Clara, fes fora la Vanessa! Va! Fes-la fora! Fes tornar a tothom al seu lloc, Clara, m’ofego, anem a respirar, Clara, no sé què em passa, em penso que faré mal i no vull, ajuda’m, Clara…de pressa.

En aquest fragment, podem observar com en Pau està molt nerviós i angoixat per algun fet i per això, demana a la Clara que el porti a la sala de "respirar". La Clara el porta quan té atacs de ràbia i ansietat i tots dos fan exercicis de respiració per a relaxar-se.

Així doncs, nosaltres també hem volgut que les nostres companyes experimentessin les sensacions que aporta la relaxació, i per aquest motiu hem dut a terme una sessió de relaxació.

Hem fet que s'estiressin al terra i a través d'uns exercicis de distensió muscular i de relaxació mental hem dut a terme la nostra activitat. Després els hem preguntat què els havia aportat la dinàmica i totes ens han dit que repós, pau, calma, oblidar-se per un moment dels exàmens,...

Això és el que preteníem aconseguir! :)

Després hem explicat quins són els beneficis que ens aporta la relaxació entre els quals destaquen la disminució del ritme cardíac, de la tensió muscular, l'increment del nivell d'oxigen,...

A més a més, hem parlat sobre la importància d'inculcar pràctiques de relaxació adaptades als nens a les aules d'Infantil, ja que fomenten el coneixement i el control del cos, potencien les sensacions corporals, recolzen el procés de desenvolupament i maduració,...

S'han plantejat un apunt durant la sessió, una companya feia esment a que potser en edats petites és molt complicat realitzar exercicis de relaxació, però jo penso que a través del joc, el treball amb els companys,... podem aconseguir que els alumnes se sentin relaxats encara que sigui una mica. Encara que sigui poc el nivell de relaxació que aconseguim en aquestes edats, això suposarà un preludi per a ells i per tant, quan siguin més grans ja estaran acostumats a dur a terme pràctiques com aquesta.

Quan vam haver de pensar en com fer la pràctica vam trobar coses molt interessants per internet sobre com fer relaxacions per a nens petits. A través de massatges o pessigolles als companys, seguint un conte, bufant globus,...es podien aconseguir efectes molt positius!

En la segona part de la classe, l'Anna ens ha explicat el funcionament del "Fitxer de Leitner", un mètode que ens pot facilitar la memorització de conceptes.

L'hem posat en pràctica amb preguntes del currículum i així de pas l'hem refrescat una mica.

Últim dia a les escoles [ 18 de Maig de 2010]

Avui ha estat l’últim dia d’assistència a les escoles i jo no hi he pogut assistir perquè tenia visita al metge. :(

M’ha sabut molt de greu... ja que després de tants dies anant cada dimarts a l’Eulàlia Bota, els hi començava a agafar afecte als nens i a les mestres... em consola saber que a alguns d’ells els podré tornar a veure el dia 4 de Juny, quan vinguin a visitar-nos a la Universitat. Tot i així, amb tanta gent crec que serà una mica complicat veure’ls a tots...!

Com que avui ha estat l’última vegada que anàvem a l’Eulàlia Bota, m’agradaria comentar el que m’ha semblat en general l’escola.

El bon ambient que es respira a les aules i la il·lusió dels nens quan arriben al matí a l’escola fan evident que l’Eulàlia Bota és una escola on l’objectiu que persegueix l’equip docent és ajudar a créixer els nens; tant en l’àmbit cognitiu, com en l’emocional i afectiu.

M’ha agradat molt la dinàmica que utilitzen a l’escola, l’afecte amb la que la majoria de mestres tracten els nens, l’originalitat de les activitats (com la del projecte Cerdà), els hàbits i els valors que inculquen les mestres als seus alumnes,...

Tampoc hem anat tants dies ni hem estat el temps suficient com per poder saber com funciona l’escola a fons, però en aquestes dues hores que assistíem els dimarts es notava que es tractava d’una manera de fer positiva i enriquidora per als nens.

Moltes companyes no han tingut l’oportunitat de veure quina estructura de classe se segueix durant el dia a dia, quan nosaltres no hi anem. Jo, per sort, vaig poder observar-ho aquell dia en que podíem escollir si anar a les escoles o a la Universitat i, la veritat, és que em va encantar! J

Així doncs, m’emporto un gran record d’aquesta escola i una gran quantitat d’idees i consells que crec que em seran molt útils d’aquí en endavant.



Tots som i vivim situacions diferents [ 13 de Maig de 2010 ]

L’exposició d’avui l’han realitzat la Cristina i la Núria. Elles han volgut centrar-se en un tema present a “Nens de vidre”, les diferències individuals.

Per això, ens han proposat dues dinàmiques. Ens han demanat que féssim grups, i que seguéssim al terra. Un cop ho hem fet, ens han proposat a cadascun dels grups una situació en la qual a un nen determinat se li havien d’oferir unes atencions especials. Les tres situacions eren: un nen nouvingut que no entengués l’ idioma del país receptor, un nen celíac que no pogués menjar pastís en la celebració d’aniversari d’un altre nende classe i per últim, un nen amb el braç enguixat a l’hora de psicomotricitat. Ens hem hagut de posar en la situació de les mestres i hem ofert solucions al problema. En el nostre cas –el del nen nouvingut - hem proposat substituir la falta d’enteniment a través del joc. Així doncs, amb aquesta activitat hem reflexionat sobre el fet que cada nen és un món, cadascun amb les seves diferències. Com a mestres, doncs, hem de saber adaptar-nos de la manera més adequada a aquestes.

D’altra banda, també hem tractat altres situacions, com ara el naixement d’un germà o germana, la falta de son o la separació dels pares, que poden canviar l’actitud i el comportament d’un nen durant un període de temps determinat.

Hem d’estar preparades per enfrontar-nos a situacions com aquestes, sempre intentant que l’infant se senti comprés i acollit.

A la segona part de la classe, l’Anna ens ha explicat la situació tan complicada a la que s’enfontren milers de nens a la República Dominicana cada dia.

D’una banda, la nefasta situació econòmica del país, que només afavoreix a uns quants i en canvi perjudica a molts d’altres, fa que les condicions en les que viuen gran part del nens siguin inhumanes. A tot això, també se li uneix el problema de l’abús infantil que sol iniciar-se en el context familiar, i la falta de conscienciació de les famílies de la importància de l’escolarització dels seus fills.

És bo saber que existeixen persones que lluiten per a fer que tot això millori, però tot i així queda tant per fer...una realitat bastant desmoralitzant, la veritat...

Continuem experimentant! [ 11 de Maig de 2010 ]

De nou he tornat a assistir a l’espai d’experimentació.

La dinàmica que s’ha seguit ha estat la mateixa, tot i que alguns dels elements amb els que els nens podien provar coses, jugar o crear eren nous. Com a innovacions hi havia: una sèrie de tubs provinents de canonades i conductes amb els quals els nens han provat de fer música, han imaginat que eren objectes de la vida quotidiana ( miralls, pilotes,...), hi han mirat a través,...

A la taula dels botons i els fils, aquest cop també hi havia pedres, petxines i bales; amb les quals els nens han creat caminets, curses d’obstacles, han fet rodar les bales,...

El racó dels bigudins, les pinces i els cartrons de vàter era igual que la setmana passada i per últim, hi havia un de completament diferent als anteriors. Era el racó de l’aigua, estava situat a la pica de la classe i en ella hi havia gerres, embuts, coladors, i recipients amb sabó per a fer bombolles. Pel que he vist, aquest és el racó on els nens més han gaudit. A més a més, d’experimentar s’ho han passat la mar de bé.

Han pogut descobrir diferents fenòmens relacionats amb les quantitats d’aigua, les diferents proporcions que prenia la mateixa quantitat en diferents recipients, que l’aigua baixava a diferents velocitats tenint en compte l’amplada de l’embut,...

Ha estat en aquest racó on he vist clarament quin era l’objectiu del espai. Aquí era molt evident que els nens feien descobriments a través de l’experimentació amb els objectes. Si bé és cert que ens els altres racons també els feien, eren d’una magnitud molt més significativa i clara que en aquest.

Després de veure aquest racó, els altres semblaven molt menys profitosos pels nens i penso que potser els altres haurien d’estar més encaminats a aquest tipus d’experimentació.

La importància del joc [ 6 de Maig de 2010 ]

Aquest hem realitzat la classe a la Universitat, com cada dijous. Les encarregades de fer l'exposició van ser la Cristina i la Laia.

Ens han dit que ens dividíssim en tres grups, i ens han proposat una activitat a cadascun.

La primera que ens ha tocat al meu grup i a mi ha estat Endevina, endevinalla.. qui és tota aquesta quitxalla? , basada en els jocs de mímica de tota la vida, és a dir, una companya sortia davant de les altres i havia d'imitar a algú. Tot i això, aquest algú no podia ser qualsevol, sinó que havia de ser de la classe. Es podien imitar trets físics, psicològics, gestos habituals de la persona,... Al principi, ens ha costat una mica arrencar, però de seguida ens hem animat i han sortit imitacions molt divertides :)

Al cap d'una estona, hem passat al racó anomenat Idènticament iguals. En ell hi havia un recipient amb dos pals i es tractava de fer bombolles gegants. Crec que per a totes nosaltres aquesta ha estat l'activitat més divertida! Hem tornat a fer bombolles, cosa que moltes de nosaltres no fèiem fa molts anys.

Finalment, hem passat per l'última dinàmica en la qual ens havíem de dibuixar a nosaltres mateixes escollint el material que volguéssim: aquarel·les, ceres,..

Aquest ha estat el resultat de tota la classe:


Quan tots els grups ja havíem acabat les activitats, la Laia i la Cristina ens han fet reflexionar sobre el significat que tenia cadascuna i sobre el que ens havien volgut transmetre amb elles. En la de les bombolles, ens volien fer entendre que al igual que les bombolles, totes les persones som molt semblants i fetes del mateix però, alhora totes som diferents i úniques.

Amb el dibuix de nosaltres mateixes, podíem observar la imatge que cadascuna de nosaltres té de sí mateixa i, per últim, amb la mímica a l'hora de representar als companys, no fèiem res més que mostrar-los tal i com nosaltres els veiem.

Així doncs, a partir de les activitats hem pogut extreure tres tesis: Tots som diferents, cadascú te una manera de veure's a sí mateix i d'altra banda, també els altres tenen una visió de cada persona. Les han relacionat amb diferents frases de Nens de Vidre, on quedava reflectit que la visió que en Pau tenia d'ell mateix no coincidia amb la que en tenien els altres.

Un cop acabada l'exposició, la Patricia ha aprofitat la dinàmica, recolzada en jocs bàsicament, per explicar-nos les característiques d'aquests en l'Etapa d'Infantil.

Entre aquestes n'hi havia algunes de molt interessants com que eduquen l'infant sense ensenyar res en concret, permeten conèixer el propi cos i les seves possibilitats, són un assaig de la vida ja que ajuden a mesurar-se a un mateix, permeten tractar situacions determinades,...

Finalment, hem acabat la classe amb un parell de jocs. En el primer, havíem d‘escriure en un paper dues veritats i una mentida sobre nosaltres; més tard, entre totes havíem de decidir quina persona de la classe havia escrit allò i quina era la mentida amagada.

El segon joc ha estat el director d'orquestra, una activitat que fomenta la imitació, la coordinació, la imaginació,...

Aquí us deixo un trosset de la dinàmica de les bombolles!


Bigudins, petxines, botons, textures,... [ 4 de Maig de 2010 ]

Avui a l'escola hem canviat d'espai. Aquestes 3 últimes sessions havia estat a Jocs populars, i aquest cop m'he canviat amb l'Olga per realitzar Experimentació.
En aquest espai, els nens juguen, toquen i descobreixen moltes coses amb materials i elements molt variats.
L'espai d'experimentació es divideix en quatre subespais, cadascun situat a una taula de la classe. La mestra ha distribuït a tots els nens entre les quatre taules i cada un cert temps anaven rotant, de forma que al final de la sessió tots els nens havien passat per totes les taules.
Com ja he dit, hi havia quatre subespais:

- El de bigudins, pinces i cartrons de paper de vàter: En aquest espai, els nens feien creacions com prismàtics, naus espacials, castells,... combinant les diferents peces.


- El de petxines, animals i pedres: On el nens, amb l'ajuda de lupes de diferents mides, podien observar els detalls de cadascun dels elements presents. A més a més, un descobriment que els ha agradat molt era que si es posaven la lupa davant de la cara, els altres companys podien veure els seus ulls molt més grans, la boca,... i que si allunyaven molt la vista de la lupa hi veien borrós.


- El de les textures: On hi havia trossos de diferents materials (paper de seda, cotó, plomes,...) i els nens podien observar que alguns eren més suaus, d'altres més rugosos, que si superposaven dos papers de cel·lofana hi veien en diferents colors,...


- El de botons i fils: Que com bé diu el seu nom, estava composat per botons i fils de diferents mides i colors. D'aquesta manera els infants podien enfilar els botons i fer les seves creacions (cordes, caminets, collars,...)


L'espai d'experimentació m'ha agradat perquè tot i ser un dels més tranquils i amb falta de moviment en els que he estat fins ara, permet als nens de desenvolupar molt la seva imaginació i creativitat i a més a més, descobrir coses que fins llavors no s'havien arribat ni a plantejar.