Tots som i vivim situacions diferents [ 13 de Maig de 2010 ]

L’exposició d’avui l’han realitzat la Cristina i la Núria. Elles han volgut centrar-se en un tema present a “Nens de vidre”, les diferències individuals.

Per això, ens han proposat dues dinàmiques. Ens han demanat que féssim grups, i que seguéssim al terra. Un cop ho hem fet, ens han proposat a cadascun dels grups una situació en la qual a un nen determinat se li havien d’oferir unes atencions especials. Les tres situacions eren: un nen nouvingut que no entengués l’ idioma del país receptor, un nen celíac que no pogués menjar pastís en la celebració d’aniversari d’un altre nende classe i per últim, un nen amb el braç enguixat a l’hora de psicomotricitat. Ens hem hagut de posar en la situació de les mestres i hem ofert solucions al problema. En el nostre cas –el del nen nouvingut - hem proposat substituir la falta d’enteniment a través del joc. Així doncs, amb aquesta activitat hem reflexionat sobre el fet que cada nen és un món, cadascun amb les seves diferències. Com a mestres, doncs, hem de saber adaptar-nos de la manera més adequada a aquestes.

D’altra banda, també hem tractat altres situacions, com ara el naixement d’un germà o germana, la falta de son o la separació dels pares, que poden canviar l’actitud i el comportament d’un nen durant un període de temps determinat.

Hem d’estar preparades per enfrontar-nos a situacions com aquestes, sempre intentant que l’infant se senti comprés i acollit.

A la segona part de la classe, l’Anna ens ha explicat la situació tan complicada a la que s’enfontren milers de nens a la República Dominicana cada dia.

D’una banda, la nefasta situació econòmica del país, que només afavoreix a uns quants i en canvi perjudica a molts d’altres, fa que les condicions en les que viuen gran part del nens siguin inhumanes. A tot això, també se li uneix el problema de l’abús infantil que sol iniciar-se en el context familiar, i la falta de conscienciació de les famílies de la importància de l’escolarització dels seus fills.

És bo saber que existeixen persones que lluiten per a fer que tot això millori, però tot i així queda tant per fer...una realitat bastant desmoralitzant, la veritat...