La importància del joc [ 6 de Maig de 2010 ]

Aquest hem realitzat la classe a la Universitat, com cada dijous. Les encarregades de fer l'exposició van ser la Cristina i la Laia.

Ens han dit que ens dividíssim en tres grups, i ens han proposat una activitat a cadascun.

La primera que ens ha tocat al meu grup i a mi ha estat Endevina, endevinalla.. qui és tota aquesta quitxalla? , basada en els jocs de mímica de tota la vida, és a dir, una companya sortia davant de les altres i havia d'imitar a algú. Tot i això, aquest algú no podia ser qualsevol, sinó que havia de ser de la classe. Es podien imitar trets físics, psicològics, gestos habituals de la persona,... Al principi, ens ha costat una mica arrencar, però de seguida ens hem animat i han sortit imitacions molt divertides :)

Al cap d'una estona, hem passat al racó anomenat Idènticament iguals. En ell hi havia un recipient amb dos pals i es tractava de fer bombolles gegants. Crec que per a totes nosaltres aquesta ha estat l'activitat més divertida! Hem tornat a fer bombolles, cosa que moltes de nosaltres no fèiem fa molts anys.

Finalment, hem passat per l'última dinàmica en la qual ens havíem de dibuixar a nosaltres mateixes escollint el material que volguéssim: aquarel·les, ceres,..

Aquest ha estat el resultat de tota la classe:

Quan tots els grups ja havíem acabat les activitats, la Laia i la Cristina ens han fet reflexionar sobre el significat que tenia cadascuna i sobre el que ens havien volgut transmetre amb elles. En la de les bombolles, ens volien fer entendre que al igual que les bombolles, totes les persones som molt semblants i fetes del mateix però, alhora totes som diferents i úniques.

Amb el dibuix de nosaltres mateixes, podíem observar la imatge que cadascuna de nosaltres té de sí mateixa i, per últim, amb la mímica a l'hora de representar als companys, no fèiem res més que mostrar-los tal i com nosaltres els veiem.

Així doncs, a partir de les activitats hem pogut extreure tres tesis: Tots som diferents, cadascú te una manera de veure's a sí mateix i d'altra banda, també els altres tenen una visió de cada persona. Les han relacionat amb diferents frases de Nens de Vidre, on quedava reflectit que la visió que en Pau tenia d'ell mateix no coincidia amb la que en tenien els altres.

Un cop acabada l'exposició, la Patricia ha aprofitat la dinàmica, recolzada en jocs bàsicament, per explicar-nos les característiques d'aquests en l'Etapa d'Infantil.

Entre aquestes n'hi havia algunes de molt interessants com que eduquen l'infant sense ensenyar res en concret, permeten conèixer el propi cos i les seves possibilitats, són un assaig de la vida ja que ajuden a mesurar-se a un mateix, permeten tractar situacions determinades,...

Finalment, hem acabat la classe amb un parell de jocs. En el primer, havíem d‘escriure en un paper dues veritats i una mentida sobre nosaltres; més tard, entre totes havíem de decidir quina persona de la classe havia escrit allò i quina era la mentida amagada.

El segon joc ha estat el director d'orquestra, una activitat que fomenta la imitació, la coordinació, la imaginació,...

Aquí us deixo un trosset de la dinàmica de les bombolles!