Una cootutoria variada [ 27 de Maig del 2010]

Avui ha estat una sessió de cootutories diferent.

Moltes de nosaltres ja vam tenir prou amb dimarts per poder intercanviar opinions amb les nostres companyes sobre les escoles. Així doncs, l'Anna ha deixat estona per a que tots aquells que no havien acabat ho poguessin fer, i menstruant, les altres l'hem ajudat a preparar i organitzar diverses coses.

Primer de tot, ens ha explicat amb detall on es troba el Palau de les Heures, per tal que puguem arribar sense problemes a la tutoria amb les mestres.

Més tard, l'hem ajudat a preparar unes flors molt maques fetes amb cartolina que també serviran per la visita dels mestres de les escoles a la Universitat. Entre un grupet, hem dibuixat i retallat els pètals, cadascun d'un color diferent.

Finalment, hem estat parlant amb les companyes sobre l'organització de la jornada del dia 4 de juny. Hem parlat sobre quines cançons es podrien representar a l'espai de danses, quin seria el recorregut que faríem les guies,...

Crec que aquestes estones per organitzar i parlar sobre aquell dia són essencials, ja que caldrà que tot estigui a punt i controlat per rebre als nens. Cadascuna haurà de saber quina és la seva funció, i l'haurà de dur a terme de la millor manera possible per fer que la rebuda dels nens a la Universitat sigui tot un èxit.

Esperem que així sigui! :)

Compartim classe amb les noies del grup 2A [ 25 de Maig del 2010 ]

La sessió d'avui l'hem realitzat conjuntament amb les noies del grup 2A ja que l'Anna avui no ha pogut assistir a classe.

Així doncs, ens hem adaptat a l'estructura que seguien al grup de la Begoña.

Primerament, una noia ha dut a terme la seva exposició sobre el llibre. La veritat és que al principi estava una mica perduda perquè no sabia de què tractava l’argument i per tant, no podia seguir amb fluïdesa l'explicació. Més tard, però, la Begoña ha escollit els temes que li semblaven més interessants per comentar i, entre tots, hem tret diverses conclusions.

En primer terme, hem parlat sobre la relació família-escola. Com portem repetint al llarg de tot el curs, aquest és un element essencial per assegurar el bon aprenentatge i desenvolupament dels infants. Així doncs, de la mateixa manera que les famílies han de mantenir el contacte amb l'escola, l’equip docent ha de procurar el mateix, i d'aquesta manera aconseguir que tant família com escola segueixin una mateixa línia respecte al creixement del nen.

A més, aquesta relació constant ens permetrà saber com és i com actua a casa l’infant i així, podrem arribar a comprendre millor el seu comportament.

També hem parlat sobre els nens amb necessitats educatives especials. La Begoña ha recuperat una pregunta que va fer una alumna del A feia uns mesos, en la qual exposava el següent: sempre es parla d'adaptacions de les activitats i el currículum a nens que presentaven un ritme d'aprenentatge més lent, però perquè això no es fa també amb aquells que tenen molta més facilitat i lleugeresa per realitzar les activitats que els altres companys?

Així doncs, hem estat debatent aquest tema i hem arribat a la conclusió que de la mateixa manera que oferim solucions per a aquells nens que tenen més dificultats, també ho hem de fer amb els del cas oposat, ja que sinó correm el risc que aquest nens caiguin en l'avorriment o en la desmotivació a l'hora d'enfrontar-se a les tasques. Per això, és important que modifiquem les activitats, fent que agafin nivells de complexitat major, o bé que els donem altres menes de responsabilitats com ara ajudar als altres companys,...

Durant l'ultima part de la classe, ens hem posat amb les nostres companyes de cootutories per comentar l'experiència a les escoles durant les jornades passades i a més, hem organitzat l'assignació de responsabilitats pel dia 4 de juny.

En el meu cas, he pogut escollir la tasca que volia: guia d'un grup de P5 de l'Eulàlia Bota. He escollit un grup de P5 perquè ha estat amb les professores d’aquest curs amb qui he tingut més tracte. A més, he volgut ser guia perquè trobo que serà maco poder veure com els nens realitzen totes les activitats i no sempre la mateixa.

Estic ansiosa perquè arribi el dia 4! :)

Inspirem... i expirem... [ 20 de Maig de 2010 ]

Avui ens ha tocat a la meva companya Rebeca i a mi fer la exposició a les companyes de classe.

Hem escollit un fragment de "Nens de vidre".

Des d'un principi, ja vam tenir molt clar que volíem fer quelcom relacionat amb la relaxació ja que vam veure que era un tema que no s'havia tractat encara, i que era present varies vegades al llarg del llibre. Just el dia abans, les companyes de dimarts van realitzar la seva exposició amb el mateix tema, però això són coses que sempre passen quan menys ho esperes... xD

Com deia vam treballar un fragment relacionat amb la temàtica escollida:

“ Digues, Clara? Què passa? On és el meu lloc? No! aquí no! No vull! Jo vull el meu lloc de sempre! Clara, fes fora la Vanessa! Va! Fes-la fora! Fes tornar a tothom al seu lloc, Clara, m’ofego, anem a respirar, Clara, no sé què em passa, em penso que faré mal i no vull, ajuda’m, Clara…de pressa.”

En aquest fragment, podem observar com en Pau està molt nerviós i angoixat per algun fet i per això, demana a la Clara que el porti a la sala de "respirar". La Clara el porta quan té atacs de ràbia i ansietat i tots dos fan exercicis de respiració per a relaxar-se.

Així doncs, nosaltres també hem volgut que les nostres companyes experimentessin les sensacions que aporta la relaxació, i per aquest motiu hem dut a terme una sessió de relaxació.

Hem fet que s'estiressin al terra i a través d'uns exercicis de distensió muscular i de relaxació mental hem dut a terme la nostra activitat. Després els hem preguntat què els havia aportat la dinàmica i totes ens han dit que repós, pau, calma, oblidar-se per un moment dels exàmens,...

Això és el que preteníem aconseguir! :)

Després hem explicat quins són els beneficis que ens aporta la relaxació entre els quals destaquen la disminució del ritme cardíac, de la tensió muscular, l'increment del nivell d'oxigen,...

A més a més, hem parlat sobre la importància d'inculcar pràctiques de relaxació adaptades als nens a les aules d'Infantil, ja que fomenten el coneixement i el control del cos, potencien les sensacions corporals, recolzen el procés de desenvolupament i maduració,...

S'han plantejat un apunt durant la sessió, una companya feia esment a que potser en edats petites és molt complicat realitzar exercicis de relaxació, però jo penso que a través del joc, el treball amb els companys,... podem aconseguir que els alumnes se sentin relaxats encara que sigui una mica. Encara que sigui poc el nivell de relaxació que aconseguim en aquestes edats, això suposarà un preludi per a ells i per tant, quan siguin més grans ja estaran acostumats a dur a terme pràctiques com aquesta.

Quan vam haver de pensar en com fer la pràctica vam trobar coses molt interessants per internet sobre com fer relaxacions per a nens petits. A través de massatges o pessigolles als companys, seguint un conte, bufant globus,...es podien aconseguir efectes molt positius!

En la segona part de la classe, l'Anna ens ha explicat el funcionament del "Fitxer de Leitner", un mètode que ens pot facilitar la memorització de conceptes.

L'hem posat en pràctica amb preguntes del currículum i així de pas l'hem refrescat una mica.

Últim dia a les escoles [ 18 de Maig de 2010]

Avui ha estat l’últim dia d’assistència a les escoles i jo no hi he pogut assistir perquè tenia visita al metge. :(

M’ha sabut molt de greu... ja que després de tants dies anant cada dimarts a l’Eulàlia Bota, els hi començava a agafar afecte als nens i a les mestres... em consola saber que a alguns d’ells els podré tornar a veure el dia 4 de Juny, quan vinguin a visitar-nos a la Universitat. Tot i així, amb tanta gent crec que serà una mica complicat veure’ls a tots...!

Com que avui ha estat l’última vegada que anàvem a l’Eulàlia Bota, m’agradaria comentar el que m’ha semblat en general l’escola.

El bon ambient que es respira a les aules i la il·lusió dels nens quan arriben al matí a l’escola fan evident que l’Eulàlia Bota és una escola on l’objectiu que persegueix l’equip docent és ajudar a créixer els nens; tant en l’àmbit cognitiu, com en l’emocional i afectiu.

M’ha agradat molt la dinàmica que utilitzen a l’escola, l’afecte amb la que la majoria de mestres tracten els nens, l’originalitat de les activitats (com la del projecte Cerdà), els hàbits i els valors que inculquen les mestres als seus alumnes,...

Tampoc hem anat tants dies ni hem estat el temps suficient com per poder saber com funciona l’escola a fons, però en aquestes dues hores que assistíem els dimarts es notava que es tractava d’una manera de fer positiva i enriquidora per als nens.

Moltes companyes no han tingut l’oportunitat de veure quina estructura de classe se segueix durant el dia a dia, quan nosaltres no hi anem. Jo, per sort, vaig poder observar-ho aquell dia en que podíem escollir si anar a les escoles o a la Universitat i, la veritat, és que em va encantar! J

Així doncs, m’emporto un gran record d’aquesta escola i una gran quantitat d’idees i consells que crec que em seran molt útils d’aquí en endavant.

Tots som i vivim situacions diferents [ 13 de Maig de 2010 ]

L’exposició d’avui l’han realitzat la Cristina i la Núria. Elles han volgut centrar-se en un tema present a “Nens de vidre”, les diferències individuals.

Per això, ens han proposat dues dinàmiques. Ens han demanat que féssim grups, i que seguéssim al terra. Un cop ho hem fet, ens han proposat a cadascun dels grups una situació en la qual a un nen determinat se li havien d’oferir unes atencions especials. Les tres situacions eren: un nen nouvingut que no entengués l’ idioma del país receptor, un nen celíac que no pogués menjar pastís en la celebració d’aniversari d’un altre nende classe i per últim, un nen amb el braç enguixat a l’hora de psicomotricitat. Ens hem hagut de posar en la situació de les mestres i hem ofert solucions al problema. En el nostre cas –el del nen nouvingut - hem proposat substituir la falta d’enteniment a través del joc. Així doncs, amb aquesta activitat hem reflexionat sobre el fet que cada nen és un món, cadascun amb les seves diferències. Com a mestres, doncs, hem de saber adaptar-nos de la manera més adequada a aquestes.

D’altra banda, també hem tractat altres situacions, com ara el naixement d’un germà o germana, la falta de son o la separació dels pares, que poden canviar l’actitud i el comportament d’un nen durant un període de temps determinat.

Hem d’estar preparades per enfrontar-nos a situacions com aquestes, sempre intentant que l’infant se senti comprés i acollit.

A la segona part de la classe, l’Anna ens ha explicat la situació tan complicada a la que s’enfontren milers de nens a la República Dominicana cada dia.

D’una banda, la nefasta situació econòmica del país, que només afavoreix a uns quants i en canvi perjudica a molts d’altres, fa que les condicions en les que viuen gran part del nens siguin inhumanes. A tot això, també se li uneix el problema de l’abús infantil que sol iniciar-se en el context familiar, i la falta de conscienciació de les famílies de la importància de l’escolarització dels seus fills.

És bo saber que existeixen persones que lluiten per a fer que tot això millori, però tot i així queda tant per fer...una realitat bastant desmoralitzant, la veritat...

Continuem experimentant! [ 11 de Maig de 2010 ]

De nou he tornat a assistir a l’espai d’experimentació.

La dinàmica que s’ha seguit ha estat la mateixa, tot i que alguns dels elements amb els que els nens podien provar coses, jugar o crear eren nous. Com a innovacions hi havia: una sèrie de tubs provinents de canonades i conductes amb els quals els nens han provat de fer música, han imaginat que eren objectes de la vida quotidiana ( miralls, pilotes,...), hi han mirat a través,...

A la taula dels botons i els fils, aquest cop també hi havia pedres, petxines i bales; amb les quals els nens han creat caminets, curses d’obstacles, han fet rodar les bales,...

El racó dels bigudins, les pinces i els cartrons de vàter era igual que la setmana passada i per últim, hi havia un de completament diferent als anteriors. Era el racó de l’aigua, estava situat a la pica de la classe i en ella hi havia gerres, embuts, coladors, i recipients amb sabó per a fer bombolles. Pel que he vist, aquest és el racó on els nens més han gaudit. A més a més, d’experimentar s’ho han passat la mar de bé.

Han pogut descobrir diferents fenòmens relacionats amb les quantitats d’aigua, les diferents proporcions que prenia la mateixa quantitat en diferents recipients, que l’aigua baixava a diferents velocitats tenint en compte l’amplada de l’embut,...

Ha estat en aquest racó on he vist clarament quin era l’objectiu del espai. Aquí era molt evident que els nens feien descobriments a través de l’experimentació amb els objectes. Si bé és cert que ens els altres racons també els feien, eren d’una magnitud molt més significativa i clara que en aquest.

Després de veure aquest racó, els altres semblaven molt menys profitosos pels nens i penso que potser els altres haurien d’estar més encaminats a aquest tipus d’experimentació.

La importància del joc [ 6 de Maig de 2010 ]

Aquest hem realitzat la classe a la Universitat, com cada dijous. Les encarregades de fer l'exposició van ser la Cristina i la Laia.

Ens han dit que ens dividíssim en tres grups, i ens han proposat una activitat a cadascun.

La primera que ens ha tocat al meu grup i a mi ha estat Endevina, endevinalla.. qui és tota aquesta quitxalla? , basada en els jocs de mímica de tota la vida, és a dir, una companya sortia davant de les altres i havia d'imitar a algú. Tot i això, aquest algú no podia ser qualsevol, sinó que havia de ser de la classe. Es podien imitar trets físics, psicològics, gestos habituals de la persona,... Al principi, ens ha costat una mica arrencar, però de seguida ens hem animat i han sortit imitacions molt divertides :)

Al cap d'una estona, hem passat al racó anomenat Idènticament iguals. En ell hi havia un recipient amb dos pals i es tractava de fer bombolles gegants. Crec que per a totes nosaltres aquesta ha estat l'activitat més divertida! Hem tornat a fer bombolles, cosa que moltes de nosaltres no fèiem fa molts anys.

Finalment, hem passat per l'última dinàmica en la qual ens havíem de dibuixar a nosaltres mateixes escollint el material que volguéssim: aquarel·les, ceres,..

Aquest ha estat el resultat de tota la classe:

Quan tots els grups ja havíem acabat les activitats, la Laia i la Cristina ens han fet reflexionar sobre el significat que tenia cadascuna i sobre el que ens havien volgut transmetre amb elles. En la de les bombolles, ens volien fer entendre que al igual que les bombolles, totes les persones som molt semblants i fetes del mateix però, alhora totes som diferents i úniques.

Amb el dibuix de nosaltres mateixes, podíem observar la imatge que cadascuna de nosaltres té de sí mateixa i, per últim, amb la mímica a l'hora de representar als companys, no fèiem res més que mostrar-los tal i com nosaltres els veiem.

Així doncs, a partir de les activitats hem pogut extreure tres tesis: Tots som diferents, cadascú te una manera de veure's a sí mateix i d'altra banda, també els altres tenen una visió de cada persona. Les han relacionat amb diferents frases de Nens de Vidre, on quedava reflectit que la visió que en Pau tenia d'ell mateix no coincidia amb la que en tenien els altres.

Un cop acabada l'exposició, la Patricia ha aprofitat la dinàmica, recolzada en jocs bàsicament, per explicar-nos les característiques d'aquests en l'Etapa d'Infantil.

Entre aquestes n'hi havia algunes de molt interessants com que eduquen l'infant sense ensenyar res en concret, permeten conèixer el propi cos i les seves possibilitats, són un assaig de la vida ja que ajuden a mesurar-se a un mateix, permeten tractar situacions determinades,...

Finalment, hem acabat la classe amb un parell de jocs. En el primer, havíem d‘escriure en un paper dues veritats i una mentida sobre nosaltres; més tard, entre totes havíem de decidir quina persona de la classe havia escrit allò i quina era la mentida amagada.

El segon joc ha estat el director d'orquestra, una activitat que fomenta la imitació, la coordinació, la imaginació,...

Aquí us deixo un trosset de la dinàmica de les bombolles!

Bigudins, petxines, botons, textures,... [ 4 de Maig de 2010 ]

Avui a l'escola hem canviat d'espai. Aquestes 3 últimes sessions havia estat a Jocs populars, i aquest cop m'he canviat amb l'Olga per realitzar Experimentació.

En aquest espai, els nens juguen, toquen i descobreixen moltes coses amb materials i elements molt variats.

L'espai d'experimentació es divideix en quatre subespais, cadascun situat a una taula de la classe. La mestra ha distribuït a tots els nens entre les quatre taules i cada un cert temps anaven rotant, de forma que al final de la sessió tots els nens havien passat per totes les taules.

Com ja he dit, hi havia quatre subespais:

- El de bigudins, pinces i cartrons de paper de vàter: En aquest espai, els nens feien creacions com prismàtics, naus espacials, castells,... combinant les diferents peces.

- El de petxines, animals i pedres: On el nens, amb l'ajuda de lupes de diferents mides, podien observar els detalls de cadascun dels elements presents. A més a més, un descobriment que els ha agradat molt era que si es posaven la lupa davant de la cara, els altres companys podien veure els seus ulls molt més grans, la boca,... i que si allunyaven molt la vista de la lupa hi veien borrós.

- El de les textures: On hi havia trossos de diferents materials (paper de seda, cotó, plomes,...) i els nens podien observar que alguns eren més suaus, d'altres més rugosos, que si superposaven dos papers de cel·lofana hi veien en diferents colors,...

- El de botons i fils: Que com bé diu el seu nom, estava composat per botons i fils de diferents mides i colors. D'aquesta manera els infants podien enfilar els botons i fer les seves creacions (cordes, caminets, collars,...)

L'espai d'experimentació m'ha agradat perquè tot i ser un dels més tranquils i amb falta de moviment en els que he estat fins ara, permet als nens de desenvolupar molt la seva imaginació i creativitat i a més a més, descobrir coses que fins llavors no s'havien arribat ni a plantejar.

La sessió amb les mestres [ 30 d'Abril del 2010 ]

Aquesta setmana hem hagut d'assistir a la Universitat en divendres ja que hem rebut la visita de les mestres.

Les encarregades de representar a la nostra classe, el 2C, hem estat la Cristina Porcel i jo, així que, junt amb les companyes de les altres classes hem presentat els powers points amb els dubtes, canvis i millores que volíem fer arribar a les mestres.

Un cop fet això, ha arribat el seu torn. En un principi, anaven contestant les preguntes una per una, però passada una estona cada professora ha respòs aquelles preguntes que estaven més dirigides a la seva escola.

Entre la multitud de temes que s'han tractat, els que he trobat més interessants han estat:

- Els nens amb necessitats educatives especials. Aquest és un tema que des de la nostra classe s'havia plantejat, ja que no sabíem quin és el punt en que hem de determinar que un nen necessita una ajuda especial, i d'altra banda, en cas de necessitar-la com fer-ho per a que els altres nens de la classe no se sentin desatesos.

Les mestres ens han explicat que en aquests casos és molt important la comunicació entre els pares, la mestra i l'EAP, així com el treball conjunt entre tots. Si bé és cert que són nens que necessiten unes ajudes especials, aquestes han de ser oferides de manera que el nen se senti un més de la classe, i per això és important una bona coordinació entre aquests tres elements. Així doncs, d'aquesta manera serà fàcil determinar quin és el tipus d'ajuda que necessita el nen.

També és important que a mesura que vagi passant el curs, aquesta vagi variant segons l'evolució del nen.

- L’apropament a famílies amb situacions familiars difícils. Aquest tema, l'ha tractat en profunditat la mestra de Baró de Viver, ja que a la seva escola hi ha una gran quantitat de famílies amb conflictes interns.

Ens ha explicat que en un principi, moltes d'aquestes no volen participar de la vida escolar dels seus fills i per això, s'allunyen totalment d'aquesta, normalment per por a ser jutjats per les mestres. Per això, ens ha dit que la millor manera per incloure a aquestes famílies en l'educació conjunta dels seus fills, és apropar-se a poc a poc a elles, sempre des del respecte i la comprensió.

Tot i que això és un procés molt dur i a vegades no comporta els resultats que s'esperarien, és gratificant veure alguns casos en que sí que es recullen els fruits.

- La correcció de les faltes d'ortografia. Aquest ha estat un tema que també m'ha semblat molt interessant, ja que les mestres ens han explicat que el que pretenen amb els nens més petits, és a dir els de P3 i P4, no és que aprenguin a escriure correctament, sinó que agafin facilitat i lleugeresa a l'hora de fer-ho. Per això, consideren que és més important que el nen faci les seves pròpies produccions, sense tenir en compte si fan faltes o no, ja que aquest és un tema que abordaran més endavant.

Aquests han estat alguns dels temes tractats durant la sessió d'avui. També se n'han tractat d'altres com què fer quan un nen es nega a fer quelcom, com s'escullen les mestres per anar de colònies, la varietat dels espais,... però jo he volgut fer esment a aquells que m’han semblat més destacats.

Solucionem les nostres pors. [ 29 d'Abril del 2010 ]

Avui els hi ha tocat el torn a la Mireia i l'Alibe. La seva exposició tractava sobre les pors.

Després d'explicar-nos quines són aquelles més comunes en els nens, ens han proposat la següent activitat: havíem de pensar en una situació que ens fes sentir bé i ens aportés felicitat. L'hem dit totes en veu alta i llavors, hem pensat la situació contrària: una situació que ens angoixés o que ens provoqués por . Un cop pensada, l’havíem d’explicar a les companyes intentant trobar-hi una solució a partir de les situacions de felicitat anteriors.

En el meu cas, la situació d’angoixa ha estat trobar-me envoltada de gent i veure que estem tan comprimits que no hi ha possibilitat de sortir. Des de petita m'he sufocat molt en situacions d’aquest tipus. La solució que he trobat que s'esqueia més al meu problema, era el moment de felicitat de la Raquel, és a dir, ficar-me a una banyera plena d'espuma, relaxada i escoltant música, lluny de les aglomeracions de gent :)

Després, la Mireia i l'Alibe ens han explicat que les pors dels nens s'han de tractar amb naturalitat, a no ser que arribin a un punt que no permetin fer vida normal als nens. En aquest cas és aconsellable recolzar-nos en ajudes externes, com psicòlegs,etc.

Més tard, hem seguit amb les cotutories. Havíem de preparar el power point per la sessió de mestres, així que la Patricia ens ha demanat que contestéssim les següents preguntes:

- Quins canvis hem observat:

- Propostes de millora.

- Què més volem saber?

Després, hem posat en comú les nostres opinions i el resultat ha estat:

1) Quins canvis hem observat:

•L’evolució dels nens i nenes, autonomia...

•L’actualització dels murals

•Ja es renten les mans a Can Fabra

•A P5 de l’Eulàlia Bota els nens estan més alterats

•Els alumnes ens fan sentir com un mestre més

•El procés d’inclusió dels infants amb necessitats educatives especials i dels nouvinguts

•Els nens i nenes se senten més còmodes i tenen més autoestima

•Els infants de Rosa dels vents han millorat l’assistència

•La motivació i l’ interès dels infants ha augmentat

2) Propostes de millora.

• Les classes de P5 de l’Eulàlia Bota podrien ser més relaxades per afavorir l’aprenentatge dels nens i nenes

• A Can Fabra personalitzar més els penjadors

• Tenir opció de canvi a altres escoles o de dies de visitar l’escola

• Regular la quantitat d’esmorzar dels nens i nenes

• Millorar la higiene a l’Eulàlia Bota i facilitar l’accés (rentar-se les mans…)

• Que a Can Fabra el/la maquinista també escrigui el seu nom a la pissarra com fa la professora

• Millorar la distribució dels penjadors de l’Eulàlia Bota

3) Què més volem saber?

• On es troba el límit de determinar que un infant amb necessitats especials requereix d’un mestrede reforç?

• Hi ha dificultats per assolir la rotació completa de tots els espais?

• Des d’un principi les necessitats individuals dels nens i nenes (que els mestres ens informin sobre els alumnes)

• Com treballar les necessitats dels nens que requereixen una atenció especial sense que els altres se sentin menys importants

• Com hem d’actuar quan un nen o nena es nega rotundament a fer una activitat?

•Com es treballen els hàbits d’higiene?

•Què pensen els pares del projecte?

• Com s’escull la casa de colònies on s’anirà i els mestres acompanyants?

• Com s’ha triat el projecte de la maqueta i quan acabarà?

Tornem a fer cotutories! [ 27 d'Abril del 2010 ]

Avui han fet la seva exposició la Soraya i la Marta. La seva activitat ha consistit en fer-nos fer un conte amb una sèrie de paraules sense relació aparent. El meu conte ha estat:

Hi havia una vegada un nen que sempre escrivia tot allò que li passava en un quadern.

El dia d'avui era especialment important. La seva mare li havia dit que tindria un germanet. Al principi no li va fer gaire gràcia, la veritat...deixaria de ser el rei de la casa...però llavors, la mare li va dir:

- Vine, Joan. Escolta'm la panxa i sentiràs com es mou el teu germà!!

Era veritat! Sentia com feia soroll!!

- Fantàstic- va pensar en Joan.- Una cosa més per escriure al meu quadern!

Un cop fet el conte, ens han fet pensar una paraula que el resumís. En el meu cas he pensat en la paraula FAMÍLIA. Llavors ens hem posat amb una companya i li hem explicat el nostre conte. Després hem intentat endevinar la paraula de la companya.

Tot això ens ha servit per comprovar que d'un mateix fet en podem extreure molts punts de vista. D'una banda perquè de les mateixes paraules, hem extret tants contes com persones hi havia a la classe i de l'altra, perquè en la majoria de casos, tot i que el conte fos el mateix, no hem coincidit en la mateixa paraula que la nostra companya.

Aquesta activitat estava relacionada amb un fragment de Nens de vidre, en el qual en Pau no deixava de fer soroll i la mestra, la Clara, demanava als demés alumnes que l'ignoressin fins que es comportés.

Hem pogut veure que en aquesta situació, per exemple, hi havia molts punts de vista diferents: el de la mestra, el d'en Pau, el dels companys,...

De vegades, hem de tenir en compte les circumstàncies de cadascú per poder arribar a entendre perquè s'actua d'una determinada manera. Per això, és important comprendre que no tot és blanc o negre,i per tant, sempre que sigui possible hem de permetre aquesta diversitat en el pensament i alhora respectar la manera de veure les coses de cadascú.

Quan hem acabat la reflexió, de nou hem tornat a realitzar les cotutories. Aquest cop però, no hi era l'Anna, així que hem estat amb la Patricia.

La dinàmica ha estat la mateixa que l'altra vegada: ens hem posat amb la nostra parella i ens hem explicat el que havíem fet durant les 6 sessions.

Tant la María (la meva companya), com jo anem a l'Eulàlia Bota, cosa que en part ens va bé, perquè podem observar la diferència que existeix en la manera de fer i en les activitats, tot i que es tracti de la mateixa escola.

Metre que ella hi va els dijous, jo hi vaig dimarts. Durant aquests dies ha anat a la classe dels Pegassos, i ha estat fent el taller de grafia. M'ha explicat les activitats que hi fan, i la veritat és que m'han semblat molt interessants! I més quan m'ha dit que els nens les prenen molt seriosament, i no les avorreixen gens.

Pel que fa a les activitats de classe, hem vist que hem fet més o menys el mateix.