Tornem a fer cotutories! [ 27 d'Abril del 2010 ]

Avui han fet la seva exposició la Soraya i la Marta. La seva activitat ha consistit en fer-nos fer un conte amb una sèrie de paraules sense relació aparent. El meu conte ha estat:

Hi havia una vegada un nen que sempre escrivia tot allò que li passava en un quadern.

El dia d'avui era especialment important. La seva mare li havia dit que tindria un germanet. Al principi no li va fer gaire gràcia, la veritat...deixaria de ser el rei de la casa...però llavors, la mare li va dir:

- Vine, Joan. Escolta'm la panxa i sentiràs com es mou el teu germà!!

Era veritat! Sentia com feia soroll!!

- Fantàstic- va pensar en Joan.- Una cosa més per escriure al meu quadern!

Un cop fet el conte, ens han fet pensar una paraula que el resumís. En el meu cas he pensat en la paraula FAMÍLIA. Llavors ens hem posat amb una companya i li hem explicat el nostre conte. Després hem intentat endevinar la paraula de la companya.

Tot això ens ha servit per comprovar que d'un mateix fet en podem extreure molts punts de vista. D'una banda perquè de les mateixes paraules, hem extret tants contes com persones hi havia a la classe i de l'altra, perquè en la majoria de casos, tot i que el conte fos el mateix, no hem coincidit en la mateixa paraula que la nostra companya.

Aquesta activitat estava relacionada amb un fragment de Nens de vidre, en el qual en Pau no deixava de fer soroll i la mestra, la Clara, demanava als demés alumnes que l'ignoressin fins que es comportés.

Hem pogut veure que en aquesta situació, per exemple, hi havia molts punts de vista diferents: el de la mestra, el d'en Pau, el dels companys,...

De vegades, hem de tenir en compte les circumstàncies de cadascú per poder arribar a entendre perquè s'actua d'una determinada manera. Per això, és important comprendre que no tot és blanc o negre,i per tant, sempre que sigui possible hem de permetre aquesta diversitat en el pensament i alhora respectar la manera de veure les coses de cadascú.

Quan hem acabat la reflexió, de nou hem tornat a realitzar les cotutories. Aquest cop però, no hi era l'Anna, així que hem estat amb la Patricia.

La dinàmica ha estat la mateixa que l'altra vegada: ens hem posat amb la nostra parella i ens hem explicat el que havíem fet durant les 6 sessions.

Tant la María (la meva companya), com jo anem a l'Eulàlia Bota, cosa que en part ens va bé, perquè podem observar la diferència que existeix en la manera de fer i en les activitats, tot i que es tracti de la mateixa escola.

Metre que ella hi va els dijous, jo hi vaig dimarts. Durant aquests dies ha anat a la classe dels Pegassos, i ha estat fent el taller de grafia. M'ha explicat les activitats que hi fan, i la veritat és que m'han semblat molt interessants! I més quan m'ha dit que els nens les prenen molt seriosament, i no les avorreixen gens.

Pel que fa a les activitats de classe, hem vist que hem fet més o menys el mateix.

0 comentarios:

Publicar un comentario